Associació de Relataires en Català


I si toca?
26 Octubre 2010, 9:00 PM
Filed under: Uncategorized

Anuncis
Comentaris tancats a I si toca?


Proveu sort amb l’ARC: loteria!!!
26 Octubre 2010, 8:03 PM
Filed under: Comunicats, Loteria de Nadal 2010

 

VENDA DE LOTERIA TANCADA. GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ

Benvolguts associats i associades:

Aquesta és la vostra oportunitat!

Voleu mesurar la vostra sort? Voleu compartir-la amb la resta d’associats i relataires? Voleu fer una Megatrobada, per celebrar-ho, com mai abans no hem arribat a fer?

Participeu en el número de la loteria de Nadal de què disposa l’Associació!

7 2 3 4 0

 (sorteig del dia 22 de desembre de 2010)

 

L’import de cada participació és de 2,50 euros (s’hi juguen 2,00 euros i els 0,50 euros restants són el donatiu per a l’ARC). La loteria estarà a la venda fins dilluns 13 de desembre.

Com adquirir participacions de loteria

1. Fer un ingrés, per l’import total de la compra de butlletes, a qualsevol dels dos comptes bancaris de l’Associació de Relataires en Català:

Caixa Laietana: 2042 – 0062 – 19 – 3300012537

La Caixa: 2100 – 1403 – 62 – 0100366771

Important: no us oblideu d’indicar el nom (o nick) de la persona que fa l’ingrés

 

2. Envieu un correu electrònic a l’adreça de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com

Heu d’indicar l’import abonat al compte i el nom que heu posat com a remitent de l’ingrés

3. Rebreu com a resposta el vostre comprovant de la compra de loteria: les participacions adquirides (que seran nominals i amb número de referència per tal de poder gestionar i controlar tot aquest procés)

No us ho penseu més! Feu ara mateix l’ingrés i segur que tots i totes hi sortirem guanyant. Recordeu aquest número:

7 2 3 4 0

 

El deixareu passar per davant dels ulls sense fer-lo vostre? No ens ho podem creure! Vinga! A què espereu?

(Nota: Si algú està interessat/ada a adquirir una quantitat determinada de participacions per vendre a familiars, amics, veïns… poseu-vos en contacte amb nosaltres, a través de l’adreça electrònica de l’ARC, i trobarem la millor manera de fer-ho)

Cordialment,

Junta d’ARC



Prova sort amb l’ARC
26 Octubre 2010, 10:39 AM
Filed under: Uncategorized

Comentaris tancats a Prova sort amb l’ARC


Barcelona, t’estimo
8 Octubre 2010, 6:59 PM
Filed under: Concursos, Recitals

Comentaris tancats a Barcelona, t’estimo


Bases del Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 “Barcelona, t’estimo”
8 Octubre 2010, 6:25 PM
Filed under: Concursos

Bases del Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 “Barcelona, t’estimo”

Descripció:

Barcelona, t’estimo” és un projecte que va néixer el 2008 al portal literari Relatsencatalà de la mà del relataire pivotatòmic. “Barcelona, t’estimo” pretenia esdevenir una mena de clon dels films “Paris, je t’aime” i “New York, I Love You”, i es tractava d’escriure relats ambientats a la ciutat de Barcelona. La iniciativa va ser seguida amb il·lusió per diversos participants però no va arribar a veure la llum en format llibre, principal objectiu que hom es va marcar.

Des de la Junta de l’ARC volem agrair al relataire pivotatòmic que ens hagi cedit la iniciativa del seu projecte i ens hagi autoritzat a reactivar-lo com a concurs de l’Associació. És per aquest motiu que, no només l’impulsem de nou en forma de concurs literari de l’ARC, amb les seves bases específiques, sinó que mantenim el mateix títol que se li va atorgar en els inicis.

Camineu pels carrers de Barcelona, endinseu-vos pels seus barris, oloreu els aromes de la ciutat, escolteu-ne els sons, observeu edificis i monuments, mireu les persones que us envolten i hi passegen, assaboriu el paisatge i el petit detall… i redacteu els vostres relats.

Participeu-hi!

Data Inici: 15/10/2010

Data Final: 15/01/2011

 Bases:

1. Poden participar en el Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 “Barcelona, t’estimo” obres de narrativa inèdites i escrites en català. La temàtica dels relats girarà entorn de la ciutat de Barcelona i es valorarà especialment que estiguin dedicats a algun barri en concret i que facin referència al sentiment que inspira el títol de la convocatòria: Barcelona, t’estimo.

 

2. S’hi poden presentar tots els socis i sòcies d’ARC majors d’edat i que estiguin al corrent de pagament durant la vigència del concurs (anys 2010 i 2011).

    Per altra banda, totes aquelles persones que no pertanyen a l’Associació i que vulguin participar al concurs, poden associar-se emplenant la fitxa d’inscripció que hi ha penjada a la pàgina web de l’Associació. Un cop complimentada i signada, caldrà que la trametin a l’adreça postal següent:

Associació de Relataires en Català

Carrer Terra Alta 11

08338 Premià de Dalt

Un cop enviada, poden abonar la quota anual de 2010 (reduïda a 10€ com a rebaixa promocional vàlida exclusivament per aquest any) a qualsevol dels comptes que figuren en l’esmentat imprès (indicant el nom de la persona que fa l’abonament), i un cop ingressada la quota, seran socis o sòcies de ple dret i podran participar al certamen.

3. Aquells i aquelles relataires que ja van participar en el projecte “Barcelona, t’estimo” i que compleixin les condicions esmentades al punt 2 de les bases, poden presentar a concurs el mateix relat, sempre i quan també compleixi la resta de normes detallades en la present convocatòria.

4. Els i les participants hauran de publicar el relat a Relats en Català (RC) tot clicant l’opció de participar al concurs, que s’habilitarà a tal efecte. Un cop publicat el relat, hauran d’enviar un correu electrònic a l’ARC (associacio.relataires@gmail.com) fent un “copiar i enganxar” de l’enllaç on ha quedat penjada l’obra participant i indicant el seu nom i cognoms reals.

5. Només es pot presentar un relat per persona participant.

6. Les obres presentades hauran de tenir una extensió entre 10.000 (mínim) i 20.000 (màxim) caràcters, amb espais inclosos. Els relats que no compleixin aquesta condició seran desqualificats.

7. Les persones autores de les obres presentades es comprometen a no retirar-les abans de fer-se públic el veredicte del jurat, ni de forma definitiva ni per fer-ne correccions, reduccions o ampliacions.

8. El premi consistirà en l’edició dels relats que seleccioni el jurat, que en cap cas no en podrà escollir més de cinquanta. En cas que el jurat consideri que no hi ha prou qualitat o que el nombre d’obres presentades és insuficient, podrà declarar desert el premi.

9. El veredicte, que serà inapel·lable, es farà públic a principis de febrer de 2011, i la previsió és que el llibre s’editi per Sant Jordi de 2011. En cas que la previsió d’edició no es pogués materialitzar, s’informaria d’aquest fet mitjançant un comunicat a les pàgines web d’ARC i d’RC.

10. El Jurat es formarà a partir de la Comissió de Concursos de l’Associació de Relataires en Català i un equip de socis i sòcies que, voluntàriament, en vulguin formar part.

11. L’equip de la Comissió de Concursos, format per dos vocals de la Junta Directiva i pels socis voluntaris que hi vulguin col·laborar, es reserva el dret, previ acord amb la resta de membres de la Junta, a interpretar aquestes bases en cas de dubte, així com a decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

12. La presentació dels originals pressuposa l’acceptació de les bases, així com dels drets i de les obligacions que se’n deriven.

Barcelona, octubre de 2010

[Per a qualsevol dubte o aclariment podeu escriure’ns un correu electrònic a la següent adreça: associacio.relataires@gmail.com]



“La tomba de les llumenetes”, d’Akiyuki Nosaka
1 Octubre 2010, 1:59 PM
Filed under: Club de Lectura Virtual ARC, Curs 2010-2011, Recitals

La tomba de les llumenetes, d’Akiyuki Nosaka

Tertuliana Crítica: Alícia Gataxica

Akiyuki Nosaka, l’autor, va néixer en 1930 en la ciutat de Nakamura, situada en la prefectura de Kanagawa; el seu naixement va provocar una greu malaltia a la seva mare, que, per això, no podia fer-se càrrec dels petits i la família es va traslladar a viure amb la seva tia; no obstant això, la seva mare es va recuperar i la família va tenir una altra nena, Keiko. En 1945, durant els intensos bombardejos americans, el seu pare va morir i la seva mare va emmalaltir greument. Poc temps després, la seva germana també va morir a causa de la malnutrició.

La història que Hotaru no Haka (títol original de La tomba de les llumenetes) ens narra té claríssimes similituds pel que fa a la seva vida real.

Nosaka és principalment un escriptor de la postguerra, que narra les contradiccions de la societat japonesa d’aquest període, però alhora posa l’accent en les causes que van provocar la participació de Japó en aquest esdeveniment històric. En Hotaru no Haka podem apreciar una crítica a la societat tradicional japonesa, en el sentit de la forma que es va involucrar en la guerra.

Hotaru no Haka és sobretot un al·legat pacifista, però alhora pessimista. L’autor no escatima els detalls a l’hora de descriure la penosa situació de Seita i la seva germana Setsuko, la misèria que estan obligats a viure, la despreocupació de la resta de la societat davant els seus problemes. En definitiva, una sèrie d’esdeveniments i actituds que desemboquen inevitablement en un desenllaç tràgic.

En aquest sentit, us puc recomanar la  pel·lícula d’Isao Takahata amb el mateix títol. Si llegiu el llibre, apreciareu que aquesta segueix fidelment la història de Nosaka fil per randa, però hem de dir que Nosaka és un autor, com gairebé tots els de la seva generació, extremadament realista, així que no trobarem en aquest llibre les dosis de lirisme que es poden apreciar en la pel·lícula homònima, sinó dures descripcions de la realitat, encara que sempre vistes des del punt de vista del protagonista, Seita —alter ego de l’escriptor, sens dubte.

En definitiva, una història trista és una d’aquelles petites històries que amb poques paraules (poc menys de 25 pàgines) té molt a dir-nos. Sobre la gent malvada i sobre la grandesa d’altra gent, sobre la superació i, sobretot, dels nens, com els nens sovint demostren una valentia i una fortalesa molt superior a la majoria d’adults.

Em sembla una terrible lliçó de vida, d’aquelles experiències que malgrat que et fan un nus a l’estómac val la pena conèixer en tota la seva duresa i franquesa. Alhora podem veure l’efecte mirall des de l’altra banda d’Àsia. L’autor de La tomba de les llumenetes està a l’altra cara del mirall i és bo mirar a la gent que hi ha a l’altre costat i veure que malgrat la circumstància orteguiana hem de ser capaços d’entreveure als altres a través del vel. Però sovint ens costa mirar a l’altre costat del mirall perquè, segons LeviStraus,  ens fa por trobar a l’altre costat algú no pas gens diferent de nosaltres mateixos.

Per últim, però potser per a mi més important, vull explicar-vos com em vaig apropar jo a aquesta novel·la. La meva filla va anar al cinema a veure La tomba de les llumenetes quan tenia 10 anys amb els amics en una sessió especial del Saló del Manga. Llavors la vam veure juntes i vaig al·lucinar, perquè era una peli magnífica, amb un tema dur, franc, sense amagar res ni mica de l’esquinçament que provoca una guerra en una família, en uns nens, en una societat civil, i era ma filla que l’havia comprès perfectament qui me l’explicava a mi. El director d’aquella pel·lícula infantil era un director magnífic per fer arribar un tema com aquell sense amagar cap factor de cruesa però, alhora, parlant amb una tendresa extrema que feia estremir, comprensible per a qualsevol nano i sobretot per a qualsevol adult. Des de llavors he seguit les pel·lícules d’aquest director amb un altre director Hayao Miyazaki i Estudis Gimbli i no m’he penedit perquè m’han demostrat que tenen l’art i la intel·ligència de fer arribar a la gent jove els temes importants de la nostra societat de forma clara, franca i alhora amb un llenguatge comprensible i entenedor. Imagino que veureu aquestes pel·lícules com infantils i de manga però doneu-les una oportunitat, i recordeu que han rebut algunes d’elles el Globus d’Or de la Berlinale, o el premi a millor pel·lícula del Festival de Venècia.

Alícia Gili