Associació de Relataires en Català


“Codi genètic”, d’Amàlia Lafuente
1 Novembre 2010, 1:21 PM
Filed under: Club de Lectura Virtual ARC, Curs 2010-2011, Recitals

 

Codi genètic, d’Amàlia Lafuente

Tertuliana Crítica: Llibre

De l’autora, si teniu el llibre a les mans, poca cosa més podem afegir al que s’hi explica a la solapa d’aquesta edició.

Nascuda a Barcelona el 1952, Amàlia Lafuente és metgessa i professora titular de farmacologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Es dedica, doncs, a la docència i a la recerca, dirigint tesis doctorals i publicant articles científics i de divulgació. Aquesta formació professional és la que marca la novel·la d’aquest mes del nostre Club de Lectura Virtual. La mateixa autora ja ens indica que s’ha centrat en una malaltia que afecta moltes persones, encara que “a dia d’avui és una de les que té un tractament farmacològic menys efectiu” (enllaç directe cap al bloc d’Amàlia Lafuente).

Codi genètic, guanyadora del “XVI Premi Literari Ciutat de Badalona de Narrativa” i “XXII Premi Països Catalans Solstici d’Estiu, 2009” és la seva primera novel·la. Amàlia Lafuente assegura que ha ocupat quatre anys per escriure-la després de passar per l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès, experiència que recomana. Ha tingut una molt bona acollida entre els lectors i està prevista la seva traducció al castellà aquest proper any 2011.

Quant a la lectura he de dir, per començar, que em va agradar la sensació de trobar-me davant d’una autora valenta que es llençava a l’aventura d’obrir nous camins. Potser aquesta afirmació és agosarada, però considero que l’Amàlia Lafuente enceta amb Codi genètic una nova via dins el panorama literari català: la novel·la mèdica. Un de tants subgèneres que existeixen bàsicament en la narrativa estatunidenca (potser el màxim exponent el tenim en la figura de Robin Cook), i que a casa nostra encara no s’ha explotat.

A més, ho fa amb una història interessant que es mou entre l’àmbit professional de la investigació (amb les enveges, competències i picabaralles que se’n deriven) i l’àmbit privat i emocional dels personatges, sobretot en el cas de la protagonista, la Marina Fontcuberta, un personatge molt ben treballat.

Situem-nos en la trama: la Marina Fontcuberta és una becària, filla d’un investigador de renom, que fa recerca per trobar algun fàrmac que permeti lluitar contra la malaltia de l’Alzheimer. Per un seguit de circumstàncies que no detallaré, hi ha canvis importants en l’equip directiu de l’institut on treballa, i ella es veurà arraconada i sense possibilitats de continuar la investigació. Però després d’uns dies en què es dóna per vençuda i accepta la nova situació, reaccionarà i decidirà continuar, d’amagat, la recerca. Serà així com aconseguirà, gairebé de manera fortuïta, trobar un punt de partida ferm per a l’elaboració del fàrmac contra l’Alzheimer. A partir d’aquí la intriga està servida: hi haurà una lluita entre dos grups d’investigadors per tal de ser els primers d’aconseguir aquesta troballa. I tota aquesta competitivitat, la pressió del dia a dia, la desconfiança… lligarà perfectament amb els sentiments i l’evolució personal de la Marina.

També voldria remarcar la defensa que fa l’autora dels becaris, els qui realment es dediquen a la investigació, enfront dels investigadors ja consolidats, que ocupen gran part del seu temps en la gestió de recursos. Potser aquest seria un bon tema de debat si algú de vosaltres domina aquest camp.

En definitiva crec que ens trobem davant d’una novel·la mèdica dirigida a un ampli sector de lectors: que no us faci por la idea de xocar amb possibles tecnicismes que enterboleixin la lectura perquè no és el cas. Codi genètic, segons el meu parer, és una bona novel·la, d’aquelles que no saps deixar un cop l’has començada.

Sílvia Romero

Anuncis

9 comentaris so far
Deixa un comentari

Seguint la línia de la Llibre, he de dir que Codi genètic és una novel·la que té com a rerafons una de les malalties degeneratives que commouen la societat: l’alzheimer. La Marina, una becària que passa dels experiements de laboratoris al contacte físic amb els malalts, es veu traïda i utilitzada pel seu cap: un manipulador ambiciós, amb bona presència, que ve precedit per una aureola de savi. L’obra deixa clar que les relacions humanes, a vegades, es desenvolupen enmig d’una jungla on els depredadors sempre s’amaguen sota l’apariència del tot falsa.
És una novel·la ben escrita i molt ben resolta.

Comentari per LAVÍNIA

Sí, potser deixant-me dur per la història de ficció de la novel·la, he passat una mica per alt la valentia amb què s’enfronta l’autora a un tema tan delicat com aquest. La malaltia de l’Alzheimer és una d’aquelles que tothom coneix sense saber-ne gaire cosa.

Comentari per Llibre

L’ambició en principi és bona, esperona, afavoreix la lluita. En certa manera, es comprensible que uns vulguin “guanyar-se el mèrit i la fama”, el que no es pot tolerar és “el joc brut”, el deixar els becaris. homes/dones, avocats a la seva posició desfavorable per ser desconguts, sense un nom brillant. Penso que qui ho permet, malgrat faci còrrer que el mèrit és d’ell, en el fons del fons, sap molt bé que és l’últim dels homes de la terra i que HA ROBAT a altres el resultat.
Crec que, dins el llit,acarat a si mateix s’ha d’avergonyir de ser pitjor que un nen petit trampós que s’enganya a ell mateix. Sap,que VIU EN FALS..i això mai pot donar una veritable èxit. De fet ha fracassat de la pitjor manera. L’home, l’adult, el madur, el savi…Res de res!!

Comentari per TERESA SERRAMIÀ I SAMSÓ

Cert. L’ambició, l’afany de superar-se, si se sap portar, pot resultar un bon element perquè una persona avanci, tant professionalment com, crec jo, humanament. Però sovint es perden els papers i l’ambició, enlloc d’una aliada, es converteix en una mena de virus que ens va destruïnt.

Comentari per Llibre

el que més sobta de la novel·la és com l’autora, una escriptora primerenca, dibuixa el caràcter de la Marina, la seva ingenuïtat en qüestions amoroses i les ganes d’aprendre en el que és la seva professió: la recerca biològica. Es nota que l’autora coneix aquest món en què es desenvolupa la història, el qual es pot extrapolar a qualsevol altre en què els subordinants xuclen el que poden dels seus subordinats i els primers s’enduen la glòria.

Comentari per LAVÍNIA

“Codi genètic” tracta un tema interessant i manté una forma que m’ha resultat agradable de llegir.
És una novel•la d’aquelles que he tancat amb recança quan el rellotge m’ha obligat a fer una pausa en la lectura, i que he tornar a agafar amb ganes de seguida que he trobat la possibilitat de reprendre-la.
El tema em sembla ben presentat, amb dosis suficients de contingut tècnic que no cansen ni fan perdre el fil narratiu; reconec que potser jo ja vinc preparada, després d’haver llegit no tan sols a Cook, sinó també a Cornwell sobre les activitats de la doctora Scarpetta, a Kellerman sobre les activitats clíniques del doctor Delaware, i d’altres.
L’únic retret que se m’acut és el maniqueisme un xic excessiu en el plantejament dels personatges: intento dir que els bons de la novel.la són boníssims, els dolents són dolentíssims, el tontos és tontissim i els llestos són llestíssims.
Potser per contrast, els personatges que més atractius m’han resultat són secundaris, però interessants: l’Orellana i la Beneta, per exemple, brillen amb llum pròpia malgrat no suporten el pes de la història. Els personatges polítics m’han fet somriure… bona jugada presentar-los!

En resum, em sembla una lectura a recomanar.

Comentari per Unaquimera

Jo no ho veig tant com tu indiques. Em refereixo a aquest maniqueisme que planteges. El que sí és cert és que hi ha grups de personatges enfrontats entre ells, i aquests grups sí que es comporten d’una forma un tant maniqueista. Els bon són sempre bons i els dolents són sempre dolents. Però dins del grup a mi m’ha semblat trobar-hi persones descrites amb les seves pors, els seus dubtes…

Bé, són diferents apreciacions d’una mateixa lectura.

Amb el que sí que estic plenament d’acord és amb el fet de ressaltar aquests dos personatges: l’Orellana i la Beneta. Secundaris que capten l’atenció del lector i dels quals voldries saber-ne més.

Comentari per Llibre

Com diu la Llibre, és una novel·la que obre la porta a un gènere que no fem servir els autors catalans, i aquí, amb l’Amàlia Lafuente, es nota que sap quin terreny trepitja en el món de la medicina, a part de tenir el recolzament d’altres companys que han arrodonit una història que mereix ser llegida i que té tots els ingredients necessaris per convertir-se en una novel·la de referència. Alguns cops he sentit parlar que no cal anar a un lloc com l’Escola de l’Ateneu, perquè t’ensenyin a escriure, i diria que gairebé igual, a ensenyar-te a escriure potser no, això ja ho duem a dins, però cada dia són més els autors que van demostrant que passar-hi a fer algun curs, i si tu ho vols, no és perdre el temps.
He de dir que m’ha fet sentir emocions; m’he enfadat amb el narrador, m’he emocionat amb alguns capítols… amb la Marina, la rumanesa, el Guillem provocador. Ha creat uns personatges creïbles i crec que estan ben treballats. En fi, m’ha fet sentir coses, però mai les ganes de plegar i dir, que m’explica ara aquesta, això no! i sols per això, ja l’aconsello. Ara sols cal esperar el seu creixement com escriptora, la seva maduresa, perquè ara ella ja sap que té els recursos per triomfar, cal que els exploti pel bé de la literatura, i si és en català, millor, ja la traduiran.

Potser és tan sols el seu primer llibre.

Comentari per Ferran d'Armengol

Sí, jo també tinc ganes de llegir més d’aquesta autora.

De fet, aquests dies ha sortit al mercat l’edició de butxaca de “Codi genètic”, i l’any vinent, el 2011, apareixerà la traducció en castellà.

També tinc notícia sobre una propera novel·la que potser sortirà en un parell d’anys, si tot va bé. El que ja no sé dir és si serà en català o en castellà.

Com tu has comentat: si és en català millor… ja la traduiran!

Comentari per Llibre




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: