Associació de Relataires en Català


“Espiral”, de Manuel Baixauli
3 Desembre 2010, 6:53 PM
Filed under: Club de Lectura Virtual ARC, Curs 2010-2011, Recitals

 

 

Espiral, de Manuel Baixauli

Tertuliana Crítica: Xantalam

 

Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és un nom reconegut en el panorama literari català des que va publicar la novel·la “L’home manuscrit” (2006), obra que ha obtingut nombrosos premis i, tot i la seva complexitat, molt ben rebuda pels lectors.

 

Baixauli va començar a escriure als trenta anys. Si en el seu inici es definia com “un pintor que escriu”, actualment,  i tal com ens diu a l’epíleg del llibre: “ara mateix sóc un escriptor que pinto.”

 

Espiral, el seu primer llibre publicat, és un recull de contes breus, premi Ciutat de Badalona el 1998. Però passa inadvertit per al gran públic. Després de l’èxit de L’Home manuscrit el reescriu íntegrament. Segons l’autor, i malgrat els anys, es continuava identificant amb els relats, encara eren vius en ell però li calia depurar l’estil.

 

Baixauli es defineix com a reescriptor, es diverteix tornant a escriure els textos, és gairebé obsessiu; dintre del procés de l’escriptura, quan ja té un text inicial, li plau anar polint, depurant, podant el text. En aquesta reescriptura ens explica que usa menys adjectius, menys adverbis acabats en “ment”, evita la grandiloqüència, el barroquisme… busca claredat. Diu que l’essència del llibre s’ha mantingut, o millor, que en aquesta nova versió és més Espiral encara; ha guanyat tensió i d’aquesta forma els seus textos breus, en ocasions brevíssims, creixen dins el lector.

 

És interessant com l’escriptor compara la creació literària a la pintura; ens explica que utilitza el mateix mecanisme en ambdues disciplines. No parteix d’una idea predeterminada, escriu, pinta sense masses esquemes previs, es deixa dur per la intuïció, per ell és una aventura que no sap del cert com acabarà. Anar per camins desconeguts, segons l’escriptor, el fan arribar a espais inesperats.

 

El llibre és un recull de seixanta-nou contes breus, en ocasions brevíssims, alguns de menys de deu línies, on hi trobem l’univers baixaulià que descobrírem a “L’home manuscrit”: la mort, el món irreal, la desgràcia, els vincles entre els morts i els vius, el món tenebrós, a voltes cruel, tot això emmarcat en una prosa austera, precisa, i fluida que mostra un lèxic ric, sense fer-ne ostentació. El més difícil seria explicar quin és el seu estil; no puc definir allò que per a mi és inclassificable. Podria fer una aproximació dient que és extraordinàriament imaginatiu, fosc i a la vegada d’una clarividència fora mida, tanmateix les categories, les subclassificacions no són pas tan importants. El que compta és la qualitat literària dels contes, que en aquest cas és molt remarcable, i sobretot, que l’autor enllaça la literatura amb l’art d’una manera sorprenent, ens qüestiona la forma de veure el món, ens apropa a una realitat diferent per a descobrir noves aproximacions que modifiquen la nostra percepció, possiblement aconsegueix en la majoria de contes el redescobriment de sensacions, percepcions pròpies.

 

Empar Sàez

 

Anuncis

13 comentaris so far
Deixa un comentari

M’agrada molt la proposta de lectura d’aquest més. Estic cercant el llibre, però sembla interessant aquesta proposta d’apropament diferent i de veure les nostres aproximacions i descobriment del dia a dia.

Comentari per Alicia

La idea de la caragola on t’apropes com si dins teu hagués un món interior del mar, del soroll, i l’espiral et porta en dins teu i t’oblides de tu mateix. L’idea del llibre, que és un tressor per si mateix, el tressor de les tapes velles, les pagines engroguides i tot allò que conté. Els diàlegs que de nou ens porten al nostre jo interior. No he llegit tots els contes, però els que he tingut temps de llegir em porten a ensar en una ànima interior que l’autor vol copsar però que continuament se li escape dels dits. Continuaré llegint. Felicitats per la proposta

Comentari per Alicia

Espero les teves impressions, Alícia.

Si teniu interès per conèixer alguns dels seus quadres hi trobareu una petita representació cercant imatges al Google.

Al meu blog en tinc dos amb sengles fragments de de contes del llibre.

http://darman59.blogspot.com/2010/12/espiral-manuel-baixauli.html

Comentari per xantalam

Sóc un gran aficionat al gènere del microrelat (en tinc un bloc –“La bona confitura”– que us invito a conèixer), i el coneixement d’aquest llibre ha estat una sorpresa molt grata! L’he llegit a poc a poc, com cal fer amb els llibres de contes brevíssims. Alguns dels microrelats m’han agradat molt. No em puc estar de mencionar-los: “Promesa”, “Èxit” ,”Imant”, “Foto”, “Camió”, “Fruita”, “Anunciació”, “Testimoni”, i sobretot el meu preferit: “Avís”. Ara bé, de la resta de contes m’han quedat molt dubtes. En general el principal inconvenient que hi veig és que sembla que l’autor es pren les seves històries massa seriosament… No em mal interpreteu: ja sé que la feina d’escriure no s’ha d’emprendre a la lleugera, però he trobat a faltar en bona part dels textos el vernís sempre agraït de l’humor. I tractant-se de contes que voregen molt sovint el gènere fantàstic, l’humor encara s’hi troba més a faltar, com si l’autor tingués una reticència a provocar el somriure al lector (tret de comptades excepcions, com en el conte “Tres”, curiosament el més extens del llibre). Hi ha també un abús del final sorprenent, fet que provoca que la majoria de finals pretesament inesperats siguin –paradoxalment– previsibles, gens sorprenents. I l’epíleg on Baixauli madur explica a Baixauli jove els canvis que ha fet al llibre m’ha semblat prescindible, d’interès únicament pel propi autor: si volia explicar-nos que el llibre era una revisió del recull anterior, ho podia haver fet amb quatre línies (no estem en un llibre de miniatures?) i estalviar-nos una escenificació que fa ruboritzar al lector. En fi, tampoc no voldria descoratjar a possibles lectors: pels interessats en el gènere del microrelat, “Espiral” és un llibre de lectura obligada, perquè a diferència de la literatura en espanyol –on hi ha un “boom” dels llibres de microrelats– en català el recull de Baixauli és una excepció (bé, també tenim un llibre esplèndid i inspiradíssim d’Eduard Márquez, “Zugswang”, que recomano). M’ha agradat llegir el llibre, encara que tret del grapat de microcontes que he mencionat més amunt, no crec que rellegeixi sovint.

Comentari per Jordi Masó Rahola

Em vaig senyalar els meus contes favorits a mida que els llegia, Jordi, i veig que hem coincidit en uns quants. Dintre d’un recull amb nombrosos contes sempre hi trobes uns que t’agraden més que altres i cada lector en tindrà els seus, és ben normal, inclús hi pots trobar algun més fluixet. En conjunt, però, la qualitat jo l’he trobada molt remarcable.

Sobre el que dius que trobes a faltar una mica d’humor, que es pren les històries massa seriosament…, bé, està clar que prefereixes els contes amb un xic d’humor, i d’ironia; és una característica dels teus i també en tenim bastants exemples en el panorama literari català actual. Jo, en canvi, no ho he trobat pas a faltar, no perquè no ho apreciï, sinó perquè el món escrit de l’autor ha estat prou seductor per a mi i no hi parat esment, és més, penso que no li escau (sempre des del meu punt de vista) i que inclús, ara que m’has fet pensar, crec que en el camí personal que enceta, segons quin tipus d’humor i a segons quines històries les faria grotesques (no sé si és la paraula), però li donarien un altre to, diferent al que tenen, i que, òbviament, l’autor no deu pas cercar.

En quan als finals dels seus contes jo no sabria dir si l’autor busca un final sorprenent, de fet totes les històries ho són de sorprenents, i el final podria resultar inclús forçat si ens sorprengués més encara.

En fi, ja sé que totes aquestes qüestions són molt personals, però també és enriquidor compartir-les, comentar-les, perquè cada lector possiblement llegeix un llibre en certa manera diferent.

M’ho apunto: Eduard Márquez, “Zugswang”. N’havia llegit bones crítiques al llibre, gràcies per la recomanació.

Comentari per xantalam

Quanta veritat diu Xantalam amb allò que cada lector fa seu un llibre. I això passa, crec, especialment en els llibres bons. Espiral em sembla, en conjunt, excel·lent. Jo destacaria uns contes diferents als de l’amic Jordi Masó, però això és normal. El que m’ha sorprés molt és la seua opinió sobre l’epíleg. Personalment crec que és genial, el millor del llibre, i, a més, una lliçó per a qualsevol que vulga ser escriptor.
I, sobre l’humor… Tampoc no ho comprenc: stan plens d’humor. Però un humor negre, i molt refinat i subtil.
En fi: cada lector…

Comentari per isma

Em vaig oblidar de donar la meva opinió sobre l’epíleg, i coincideixo amb tu, isma, que em va fer més proper a l’autor; s’estableix una complicitat entre ell i el lector sincera, penso, es posa a nivell de qui comença, això s’agraeix, explica la seva experiència, ho he trobat molt interessant, i també és una part del llibre que destacaria.

Comentari per xantalam

Sobre els finals, Xantalam, pocs d’ells m’han semblat sorprenents… De fet, es veuen a venir perquè al llarg del llibre l’autor n’abusa, i això penso que fa perdre força als textos. Fins i tot en més d’un conte, en començar ja s’ensuma que al final el protagonista morirà (o que ja és mort…).

I sobre l’epíleg, em sap greu no coincidir (o més ben dit, tampoc no em sap greu, cadascú té els seus gustos) però l’he trobat auto complaent aquest diàleg de l’autor amb ell mateix. Com dient: “quin talòs estava fet abans i que bo que sóc ara, quant he millorat, en quin tros d’escriptor m’he convertit!” (i de cirereta només ens hi faltava la foto!). No hi ve a tomb, aquest epíleg en el llibre, és un error (a més, trenca amb la brevetat que presideix la resta del volum). Isma22: si consideres que l’epíleg de 9 pàgines és “el millor” d’un llibre de microrelats, anem malament!

Però no voldria acabar fent una cara llarga (que tampoc m’ha desagradat tant “Espiral”!): hi ha un dels contes que em sembla rodó, originalíssim, magistral, i que rellegiré sovint: “Avís”, i només per haver descobert aquesta meravella, ja ha valgut la pena llegir el llibre!
I sobre l’humor

Comentari per Jordi Masó Rahola

Ho sent: a mi també m’ha encantat l’epíleg. Trobe que d’autocomplaent no n’hi ha res, sinó tot el contrari. Supose que és normal, que algú millore i que d’alguna manera explique per què reescriu un llibre. M’he llegit, també, la primera versió, i, la veritat, la reescriptura ha valgut la pena, tot i que aquell Espiral ja tenia xispa.
L’epíleg és el diàleg de l’autor amb un espectre, el del seu passat. La foto forma part intrínseca del joc i n’afegeix màgia.
Totalment d’acord amb Isma i Xantalam.
Totalment en desacord amb Jordi.
A més, hi ha molts contes que m’han interessat més que no Avís.
En fi…

Comentari per Carme Fos

Carme: cada lector és un món, aquí està la gràcia de tot plegat…
A mi de l’epíleg no m’ha molestat que l’autor ens expliqui perquè ha reescrit el llibre, sinó la forma com ho fa, a través d’un diàleg que pel meu gust sona fals, forçat (però que vist l’entusiasme que suscita entre tots vosaltres, hauré de rellegir, a veure si m’he perdut alguna cosa…).

Molts escriptors han reescrit la seva obra, i amb una breu nota preliminar n’han tingut prou (vegeu l’Espriu, per exemple). Altres ni tan sols s’han molestat en escriure cap pròleg ni epíleg, com quan Monzó va publicar de nou tots els seus llibres de contes reescrits.

Comentari per Jordi Masó Rahola

Així, Carme, has llegit també el primer llibre, oi? A mi m’hagués agradat fer-ho, suposo que és un bon exercici,interessant, apreciar la progressió, o l’evolució d’un escriptor, com quan veus dos quadres d’un mateix tema, dues versions del mateix artista.

Comentari per xantalam

Evidentment, no puc saber si l’autor s’ha divertit tot reescribint els seus contes, però em sembla que si buscava claredat, va reeixir en la seva empresa.

El seus textos són força diàfans, i tot i contenir una bona densitat de contingut, el presenta sense grumolls.
Aquesta limpidesa permet reconèixer de seguida els temes predilectes de l’autor, que gairebé poden ser qualificats d’obsessions, donada la reiterativa aparició de referents i elements significatius.
Potser és aquesta reiteració la que, a un temps, cansa en alguns moments i en d’altres aconsegueix un efecte innegable.
Diria que la netedat literària de les seves creacions permet una potent il•luminació des de dins mateix d’escenes, ambients, moments, sensacions… i aconsegueix projectar efectes plàstics en la ment o en la imaginació de qui el llegeix, a poc que aquesta persona permeti que l’autor se li apropi i la utilitzi com a pantalla o com a llenç en blanc: “Brindis” o “Espiral”, el darrer, són perfectes exemples d’aquesta irradiació.

Sens dubte, ha estat una lectura interessant; tant quan he trobat un gran encert com quan no, en cap moment no m’ha deixat indiferent.

Aprofito per desitjar un FELIÇ ANY NOU a tots els participants en el Club de Lectura Virtual,
Maite Crespo
Uq

Comentari per Unaquimera

Molt breu:

He de dir que d’aquest autor, fins ara (febrer 2011), no havia llegit res més fora de L’home manuscrit. I aquesta novel•la no em va agradar en especial. Em va donar la sensació d’història críptica, amb símbols que de vegades són més personals i subjectius que no pas universals, i en alguns moments em va cansar i avorrir (la vaig acabar de llegir perquè havia rebut nombrosos premis i/o reconeixements).

Per tant, la lectura d’Espiral ha estat una agradable sorpresa. La lectura és àgil i les històries, en la seva majoria, funcionen perfectament. Sempre n’hi ha alguna que, per la temàtica o pel tractament retòric o estilístic, ens agrada més, però en general empra una fina ironia i, sobretot (i m’agradaria que aquest detall no es passés per alt tot deixant-nos dur per l’humor que trobem contínuament), denúncia. Denúncia sobretot vers l’ésser humà, vers allò en què ens estem convertint (alienació, manca de criteri, anul•lació de la identitat…).

Gràcies per aquesta interessant proposta, Xantalam.

LLIBRE

Comentari per Sílvia Romero




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: