Associació de Relataires en Català


“La Princesa de Jade”, de Coia Valls
2 Març 2011, 7:32 PM
Filed under: Club de Lectura Virtual ARC, Curs 2010-2011, Recitals

La princesa de jade, de Coia Valls

Tertuliana Crítica: Unaquimera

 

Aquesta obra, la primera que l’autora ha escrit per a adults, ha rebut el darrer Premi Néstor Luján de novel·la històrica. No ha estat per casualitat, sinó que l’ha guanyat per mèrits propis: totes les crítiques hi coincideixen.

Al meu parer, el major encert de la Coia en aquest aspecte és el d’estar molt ben documentada i assortida d’informació, i evitar l’error d’encabir dins el text totes les dades que posseeix: ben al contrari, les fa servir amb prudència, sense afeixugar ningú. L’obra no defrauda a cap lector interessat per la Història, però tampoc aclapara a qui no té especial interès en Ella amb informació supèrflua.

Molt ben situada dins una època històrica força llunyana, ens l’apropa de forma eficaç. L’acció comença en l’any 551 després de Crist, quan l’emperador Justinià, per desig exprés d’una Teodora que sent apropar-se la mort i anhela un tipus determinat d’immortalitat, organitza una expedició a la Xina per descobrir el secret més ben guardat de l’Orient i obtenir un botí preuat.

Transcorre majorment en entorns exòtics,  i a força de detalls reveladors i significatius, gens sobrers i ben distribuïts, permet imaginar-los amb tots els sentits.

Al mateix temps, enriqueix a qui la segueix amb coneixements curiosos: Tot llegint, hom s’assabenta sense esforç del turbulent passat de l’emperadriu bizantina i de l’existència dels camells bactrians o la utilitat dels cormorans, de la profunditat de les vivendes subterrànies a la Capadòcia, l’existència d’antics països oblidats com la Sogdiana i de la bellesa del Suiseki ( les pedres-paisatge ), de les tradicions dels monjos nestorians i dels secrets confiats mitjançant el llenguatge femení del  “nu shu”,  incomprensible per als homes…

Crec, però, que no se la pot considerar només una novel·la històrica, malgrat ho és, i bona.

També és, evidentment, una novel·la de viatges, ja que narra un periple fascinant a través d’uns  panorames subjugadors. El viatge, però, no consisteix tan sols en recórrer una distància: és entès com una metàfora de vida; el camí, com un mestre.

El recull de paisatges conté belles descripcions que destaquen amb relleus propis, colors matisats, textures detallades, profunditat i encant… algunes d’aquestes descripcions resulten acollidores, carregades de frescor o calidesa, altres feréstegues, vessant duresa i aspror, però totes són plenes d’atractiu i de màgia.

L’exquisida prosa poètica, emprada amb mesura, mereix un comentari més extens, sens dubte.

És un llibre d’aventures, en el sentit clàssic del terme, ja que els seus protagonistes corren diferents tipus de vicissituds; però no es limita a narrar objectivament les seves peripècies, cosa que fa, per cert, amb fluïdesa: hi ha un vessant filosòfic i de reflexió per a qui vulgui aprofundir.

I és una novel·la de personatges, sense ser estrictament biogràfica.

Un dels principals és el mateix paisatge, que serveix de fil conductor i d’escenari natural privilegiat per als drames humans. Tant els protagonistes com  els secundaris, els reals i els imaginats per l’autora, evolucionen davant els ulls del lector, que a poc que sigui perspicaç, arriba a sentir-se un espectador privilegiat. I empaiten els seus somnis… Tots (homes i dones, pares o fills, joves i adults, deixebles o mestres, emperadors, artesans, nòmades, soldats, savis, bojos, princeses, tirans, prostitutes, monjos, amants…) juguen el seu paper en una obra coral.

Ben construïda, aquesta novel·la històrica, de viatges, aventures, amor i aprenentatge, conté, doncs, capítols que descriuen paisatges exòtics i altres que mostren paisatges interiors, parlen de proeses individuals i col·lectives, de diferents amors, d’atracció física, de sexe sense amor i d’amistat, de drames personals i universals, d’incidents predictibles i altres imprevisibles, mostra les contradiccions humanes i els possibles pactes a establir entre la realitat i el desig, deixa anar sentències d’aquelles que truquen al cor i el desvetllen…

(video de la novel·la: http://www.youtube.com/watch?v=4RCnMQqLubQ)

En resum: Malgrat el rerefons és real i els seus personatges històrics, coneguts, és una obra de ficció versemblant, interessant i equilibrada, la lectura de la qual entreté i encisa.

Maite Crespo

Anuncis

36 comentaris so far
Deixa un comentari

Enhorabona! M’agradarà llegir-la!

Comentari per Glòria Calafell

Ja transmetré la teva enhorabona a l’autora, Glòria.
Per a la Coia Valls, guanyar el premi “és una responsabilitat i un compromís amb el lector”, en el sentit que arran del premi més gent llegeix l’obra, i per fer-ho inverteix el seu temps, que és “una de les coses més importants que tenim. Així, la responsabilitat ve donada pel fet que no perdin el temps i que la lectura els faci una mica més feliços”
A qui no li agrada una cosa així, dic jo, oi?
Espero que més endavant deixis un altre comentari, amb més “coneixement de causa”…

Mentre espero les teves impressions, t’envio una abraçada,
Maite

Comentari per Unaquimera

No sé si escric en el lloc adequat, però és que allà on diu “afegir comentari” no hi puc entrar. Volia dir que trobo interessant aquest Club de lectura virtual i que m’ha agradat la resenya (com no, venint de tu!). Tindré en compte aquest títol per s futures lectures, però ara no és el moment, ja que estic colapsada. Pertanyo a dos clubs de lectura i aquest mes estic llegint:LO QUE EL DIA DEBE A LA NOCHE de Yasmina Khadra i UNA PALABRA TUYA de Elvira Lindo. A més acaba d’aparéixer al mercat una nova novel·la d’una meva gran amiga, la sabadellenca Lluïsa Forrellad. I haig d’assistir com a part de l’organització de Mans Unides a una conferència de l’ Asha Miró i abans vull llegir algun dels llibres que ha publicat. POtser el mes que ve…

Comentari per Montserrat

Aquesta novel.la que encara no he llegit, em dona moltes bones vibracions, oi Sílvia. L’autora en una entrevista diu que amb el llibre vol donar bones vibracions a la gent. Bé, a mi ho ha aconseguit i encara no l’he llegit. Per cert, he trobat el dossier de premsa que vaig veure quan es va presentar a la Llibreria el Vent i igual us pot interessar:
http://www.sumadeletras.com/uploads/ficheros/libro/dossier-prensa/201101/dossier-prensa-princesa-jade.pdf

Comentari per Alícia

Et desitjo una bona lectura, Alícia, plena de grates sorpreses i troballes interessants… i bona vista per capturar-les!
“- Tens bona vista, teixidor, però encara no has aprés a veure. Sovint esperem que les coses representin allò conegut, però perquè no donar marge a la sorpresa? Només quedant-se a l’escapça es pot tenir accés a un coneixement nou.”
Pàgina 91 de La princesa de jade.

Espero que quan la llegeixis tornis a passar per aquesta tertúlia virtual a compartir les teves impressions.

Fins llavors, una abraçada bona,
Maite Crespo

Comentari per Unaquimera

Hola!

Jo l’estic llegint en aquests moments. Espero poder-me afegir a la tertúlia la setmana entrant.

Bona ressenya i bona proposta, Unaquimera! Gràcies,

Sílvia Romero

Comentari per Sílvia Romero

Durant la setmana vinent, coneguda també com a “setmana blanca”, estaré uns quants dies lluny de casa i desconnectada… però no seran gaires, i a la tornada respondré als comentaris que hagin aparegut.

Gràcies a tu, Sílvia,i a l’ARC per crear l’espai adient.

Et desitjo una grata lectura i t’envio una forta abraçada,
Maite

Comentari per Unaquimera

Quan me la vas recomanar la vaig comprar de seguida, la vaig començar al dia següent, la vaig llegir d’una tirada i em va encantar.
Quan he llegit la ressenya crec que la tornaré a llegir, ara que ja sé el que passa i puc dedicar-me a com diu el que passa.
El video m’ha recordat algunes de les frases que tinc subratllades com la de la soledat, preciosa, molt bona!
Petons,Alba

Comentari per Alba

Molt bé, Alba!
Si tornes a llegir-te-la, pots tornar a passar per aquí i deixar constància d’algunes de les sensacions que et produirà aquest segon cop, quan com tu ben dius et pots fixar en “com diu el que passa”, és a dir, en la literatura.

Em sembla que la frase a què et refereixes és aquesta:
“La solitud és una bella companya amb qui hem d’aprendre a conviure”
Estic d’acord amb tu: és preciosa!

T’envio petons dels que peten i una abraçada que abraça fort,
Maite

Comentari per Unaquimera

M’agrada la resenya i fa pessigolles per llegir el llibre. I m’agrada una frase…”paissatge humà”.

Comentari per joan

Gràcies, Joan, per manifestar el teu agrat. Deixa’t guiar per les pessigolles i gaudeix del viatge!

Mentre ho fas, trobaràs frases com aquesta, que parla de paisatges físics i mentals:
“Els pensaments són com els núvols del cel: bufa amb tendresa sobre ells i veuràs l’infinitud de l’univers…”

T’envio una abraçada molt humana,
Maite

Comentari per Unaquimera

Com ja saps encara no tinc la noveŀla perquè m’ha d’arribar al Canadà, però espero amb candeletes poder-la llegir. Gràcies per la ressenya!
Shaudin

Comentari per Shaudin Melgar-Foraster

Gràcies a tu per la lectura, Shaudin:
Venint d’una escriptora de la teva categoria i experiència, rebre la teva atenció és un goig!

Aviat arribarà l’obra a les teves mans i podràs llegir frases com aquesta:
“Ha entés que la transformació forma part de la vida: la llenya es transforma en foc, els núvols en pluja, els capolls en seda. “

T’envio una abraçada viva,
Maite

Comentari per Unaquimera

Jo vaig assistir a una presentació i abans d’entrar, fullejant el llibre ja em va captivar.
No vaig equivocar-me. M’ha agradat moltíssim. Estic totalment d’acord amb la ressenya de la Maite. Una novel•la històrica plena d’aventures, on es parla de l’amor, del risc de la superació…
Em va passar una cosa curiosa amb aquest llibre, al contrari del que faig habitualment, que és devorar-lo. Aquest ha estat de lectura lenta, deixant-me endur per la màgia d’aquesta prosa poètica tant dolça que m’ha aportat pau i tranquil•litat.
Deixa que segueixis la ruta en tot moment, emprant una gran riquesa de mots i escrit de manera acurada, amb una gran destresa i exquisida poesia. Es fixa en el més mínim detall, treien poesia d’arreu on passa, remarcant amb delicadesa cada detall, per insignificant que sembli. N’he gaudit molt, el recomano i segur que el tornaré a llegir.

Montserrat Lloret / Naiade

Comentari per Montserrat Lloret

Moltes gràcies, Montserrat, per aportar la teva opinió.

Entenc perfectament de què parles quan expliques que vas deixar-te endur per l’encís d’aquesta prosa poètica, tan màgica que és capaç de transmetre pau i provocar somnis… i de la qual transcric un breu fragment:
“Quan el dia es precipita, filagarses de boira trenquen la solidesa de la caravana. La serpentina s’endinsa al territori dels jàzars i es desfà com travessada per bromes translúcides. Després l’opacitat s’instal.la entre els viatgers. Desapareix el camí i, amb ell, la possibilitat d’avançar. La sensació d’infinitud els és segada de soca-rel. No hi ha projecció possible més enllà de l’aquí i l’ara. Cap idea de viatge és versemblant en el moment en què l’ahir, l’avui i el demà esdevenen una massa opalina. Llavors, la mirada dels caminants es torna cega…”

Comentari per Unaquimera

Jo vaig assistir a una presentació i abans d’entrar, fullejant el llibre ja em va captivar.
No vaig equivocar-me. M’ha agradat moltíssim. Estic totalment d’acord amb la ressenya de la Maite. Una novel•la històrica plena d’aventures, on es parla de l’amor, del risc de la superació…
Em va passar una cosa curiosa amb aquest llibre, al contrari del que faig habitualment, que és devorar-lo. Aquest ha estat de lectura lenta, deixant-me endur per la màgia d’aquesta prosa poètica tant dolça que m’ha aportat pau i tranquil•litat.
Deixa que segueixis la ruta en tot moment, emprant una gran riquesa de mots i escrit de manera acurada, amb una gran destresa i exquisida poesia. Es fixa en el més mínim detall, treien poesia d’arreu on passa, remarcant amb delicadesa cada detall, per insignificant que sembli. N’he gaudit molt, el recomano i segur que el tornaré a llegir.

Montserrat Lloret / Naiade

Comentari per Montserrat Lloret

Aproito la segona intervenció per oferir un d’aquells petits detalls, aparentment insignificants, que la narració destaca:
“La claror de la lluna es filtra pel sostre de fusta i s’entreté en el recorregut d’una teranyina. El noi mai no n’havia contemplat cap amb tant de delit. Li sembla una bastida impossible suspesa al no-res.”
Pàgina 126 de La princesa de jade.

Et desitjo una feliç relectura, bonica,i t’envio una abraçada doble,
Maite

Comentari per Unaquimera

Llegint la ressenya de la Maite i els comentaris que heu penjat…. ja tinc ganes de començar a llegir el llibre. He llegit i sentit moltes crítiques (totes positives) sobre aquest llibre, però sóc de les que es resisteix al fet de llegir el que tothom té a la boca….. Em refereixo a que tard o aviat sé que acabaré llegint el llibre, però m’agrada fer-ho per mi mateixa i amb calma.
Aquesta setmana buscaré el llibre i el llegiré amb il·lusió….
Us dic alguna cosa quan acabi.
Una abraçada
Desertrose

Comentari per Àngels

M’alegra saber, Àngels, que tens ganes d’encetar el llibre, en part per la meva ressenya, en part pels comentaris que has trobat aquí, en part per les opinions d’altres crítics:
tal com deia en el primer paràgraf del meu escrit, totes les crítiques, sense excepció, coincideixen en què és una bona obra, mereixedora del guardó obtingut, que és de consideració.

Quan l’hagis llegit, pots afegir aquí el teu comentari, encara que sigui en un altre mes: el Club de Lectura Virtual no tanca mai les portes: ni en acabar el termini dedicat preferentment a una obra, ni en dies de festes o vacances ;-))

Espero llegir-te… i entre tant, t’envio una abraçada calmada,
Maite

Comentari per Unaquimera

Hola a tothom:

Crec que a aquestes alçades puc aportar ben poca cosa a tot el que ja s’ha dit sobre aquesta novel·la. En tot cas només comentaré que estem davant d’un títol del qual se’n pot aconsellar la lectura gairebé a tothom, perquè aquesta avança amb agilitat.

Particularment m’ha agradat enfrontar-me a una època i uns escenaris desconeguts, per a mi. A més, la cohesió entre dades històriques i avanç de la narració funciona bé, sense que en cap moment existeixi un allau de dades ni la història s’oblidi del marc que ocupa.

I per tal d’assenyalar dos aspectes que m’han agradat, també, en especial, esmentaria el personatge de Xenos (per l’evolució que té al llarg de l’obra) i el final de la novel·la (encertat).

També, per descomptat, la idea de camí com a viatge iniciàtic. Dels diversos personatges que formen part de l’expedició que anirà a la Xina, podríem dir que cap d’ells comparteix els mateixos interessos per prestar-se a tal aventura. Un detall que dóna més força a la narració.

Felicitats per la tria de lectura, Unaquimera!

Llibre

Comentari per Sílvia Romero

Estic amb tu en el que dius, Maite.
Llavors quan em vas recomanar el llibre i el vaig comprar, em va fer somiar tan sols mirar la tapa, té una preciosa presentació de fora.
De dins té una preciosa historia ben explicada.

En la novel.la hi ha molt més que un viatge a traves de terres llunyanes, també hi ha un viatge cap a la maduració de cada un dels personatges protagonistes com tots madurem si vivim, els paisatges i els companys del viatge els ensenyen i ells aprenen com tots hauriem d’aprendre del que ens envolta i dels altres.

Felicitats a l’autora i una altra vegada gràcies a tu per la recomananció, Txell

Comentari per Txell Pellicer

Ostres, ahir vaig escriure aquest comentari al matí i a la tarda vaig entrar i no estava, i el vaig tornar a escriure, i ara hi han dos,ho sento.
Queda clara la meva opinió, eh, hehe!

Comentari per Txell Pellicer

No pateixis, Txell!
Ha hagut alguna repetició, abans de la teva, i dificultats diverses per enganxar comentaris: Ja saps que això de la informàtica ja les té, aquestes coses… però malgrat les seves males arts, el sistema no ens vencerà! 😉

Agraeixo molt la teva insistència, i ( per si un cas qui pot fer-ho estima convenient esborrar aquesta ) et comento en la segona aportació: ens veiem aquí baix mateix, guapa!

Comentari per Unaquimera

Estic amb tu en el que dius, Maite.
La novela és més que un viatge per terres llunyanes o les aventures d’uns personatges, és també un viatge interior i la maduració d’unes personalitats que aprenen dels acompanyants i del que troben.
Tots hauriem d’aprendre dels que ens rodeja i dels que fan camí aprop nostre.

Llavors que vas recomenar-me el llibre, em va fer somiar de seguit que vaig contemplar la portada, és preciós de fora.
De dins té una preciosa història ben explicada.

Felicitats a l’autora i gràcies a tu per la recomanació!
Txell

Comentari per Txell Pellicer

Tal com apuntava en la ressenya i tu has copsat perfectament, Txell, el llibre utilitza el viatge com a metàfora de vida.
Per tant, ningú dels que recorren el camí arriba a destí igual que va sortir: en part, perquè ha transcorregut el temps, que ja és de per si un mestre, però essencialment perquè tot allò que ha trobat en el trajecte i tots aquells que l’han acompanyat en part o en tot el recorregut li han influït: en resum, els personatges han crescut.

Li he sentit dir a la Coia que viatjar no és tan sols desplaçar-se en l’espai, sinó aprendre.
Jo afegiria que fugir o escapar-se tampoc és viatjar, sinó un intent de continuar ignorant, però en un altre lloc.
En canvi, els personatges d’aquesta novel•la són autèntics viatgers, ja que en tots ells resulta evident l’empremta de la sortida ( de la seva casa, la seva quotidianitat, la seva rutina, la seva seguretat, etc ) realitzada.

Potser hi ha un personatge diferent, en aquest sentit, i és qui a mi més admiració m’ha causat.

T’envio una abraçada nòmada,
Maite

Comentari per Unaquimera

Per a la Montserrat, que va penjar el seu comentari dins la resposta al comentari de la Glòria Calafell, on no tinc opció de respondre:
No pateixis gens, Montserrat!
Pel que veig i m’han dit, no ets l’única que ha tingut problemes en el moment d’enganxar el comentari, però els has solucionat de bona manera.

Per cert, com es titula la novel•la de la teva amiga? Si me la recomanes, m’agradaria llegir-la.

Agraeixo la teva aportació. Sigui el mes que ve, o l’altre, no oblidis passar i deixar constància de les teves impressions després de la lectura… però envia’m un email avisant-me de què l’has penjat, per a què passi a llegir-la, d’acord?
Fins llavors, doncs!

De moment, t’ofereixo una abraçada per si et ve de gust posar-te-la,
Maite C.

Comentari per Unaquimera

“La Princesa de jade” és un llibre magnífic. És una relat tan meravellós que transpua poesia pels quatre cantons. Així doncs, he escrit aquest poema, que no sé si servirà com a comentari, però és la meva aportació a l’obra de la Coia Valls.

LA PRINCESA CAPTIVA

Com ocell exòtic, de luxós plomatge,
ha estat engabiada.
Reclosa en el dol de les parets blanques,
la princesa pena,
la cítara plora,
dringuen les campanes en l’estança closa.
Maragda en els ulls
i lliri en la cara.
Un pètal de l’arbre que infanta cireres
li llisca en la galta.
Llàgrima furtiva,
ocell que reposa
en l’ametlla amarga dels seus ulls de jade.
Salmòdies de grills trenquen el silenci
en la nit turquesa,
prenyada d’estels,
d’encens perfumada.
A l’estany s’acosta i l’aigua acarona,
de pell ondulada.
Tremolen nenúfars
i, com un miratge,
del desert sorgeix una caravana.
Monjos i guerrers
de Bizanci venen,
un vell teixidor
i un jove impacient que a camell cavalca.
Busquen amb deler
el secret que guarden,
de la fina seda, els antics xinesos,
Penes i fatigues, en el llarg viatge,
amb valor entomen.
La princesa esguarda al jove corint
i la taca al braç,
amb forma d’au fènix,
feliç, la trasbalsa.
Somia que un dia serà el seu company,
que escriuran plegats,
dansant el pinzell en tinta de pedra;
prendran infusions
amb olor a canyella i amb sucre de canya;
contaran llegendes de dracs i poetes,
màgia i poesia,
i en la nit llunada,
ell dirà el secret que la té captiva,
lluny de la gran cort,
la Ciutat Sagrada.
La bella princesa, abillada en seda,
cabell atzabeja,
cos de porcellana,
no sap que és el jade brillant dels seus ulls
qui l’ha confinada.

Comentari per AURORA MARCO

I tu ets una dona magnífica i una poeta generosa, Aurora!

Ja he fet arribar la teva aportació a la Coia, i totes dues la considerem un honor: pel que fa a mi, per què l’hagis escrit a partir de la meva ressenya, i pel que fa a ella, per haver-te inspirat en la seva obra.

El teu poema mereixeria un comentari més extens, però ho resumiré en un adjectiu: preciós!

T’envio una abraçada principesca,
Maite

Comentari per Unaquimera

La novela és un caramel!
A destacar de la coral dels personatges la varietat interessant de motivacions, la gran emperadriu egocentrista desitja la inmortalitat, la dona esclava persegueix la llibertat, els viatgers busquen el botí i el premi que tindran.
Tinc un dubte: què desitja la princesa, que busquen els seus ulls maragdes, que persegueix el seu esperit? Un ocell engabiat renuncia a la llibertat? Una persona presonera pot ser feliç com ella ho representa?

Gracies per recomanar-me la novela.
Gracies per enviar-me les fotos de la presentació del dissabte, va estar molt bé i en les fotos es nota la vostra satisfacció.

Una abraçada per tu,
Cris Tina

Comentari per Cristina

Jo vaig llegir la novel·la després d’haver assistit a la presentació del llibre a Barcelona i d’haver pogut conèixer finalment la seva autora en persona.
Com comento a la meva ressenya, l’enllaç de la qual us adjunto més avall, em va sobtar sobretot la capacitat de reflexió que, a través de la veu dels personatges, Coia Valls va fent al llarg de la narració i que, fet i fet, afecten qüestions importants i atemporals. Malgrat tractar-se d’una novel·la històrica, aquestes reflexions, plenes de prosa poètica, van més enllà del temps. Em sembla que moltes encara són aplicables.
La novel·la resulta plaent de llegir i jo diria que és indestriable de la personalitat subjugadora de la Coia Valls.
Enhorabona.
I enhorabona, Maite, per una ressenya esplèndida.

http://elfilariadna.blogspot.com/2011/02/la-princesa-de-jade-de-coia-valls.html

Comentari per Anna Maria V.

Estic en la lectura de tres llibres alhora, dos que estem treballant a la Udl, i per evadir-me m’endinso en el món de la Princesa de Jade, hi estic enganxada!
Sempre m’han agradat les novel•les històriques. La trama de viatge em transporta a un mon d’intrigues i fantasia que m’ajuda a evadir-me de la rutina diaria.
Coia Valls ens regala els sentits amb la riquesa de contingut i una descripció acurada i poètica.
Un premi més que merescut.
Vaig tenir el plaer de conèixer a la Coia, en la presentació del llibre que van fer a Lleida, compartir amb ella els comentaris de la novel•la va ser molt enriquidor.
Fantàstica persona i meravellosa novel•la.
Et felicito Maite per la teva tria.
Vaig, avui que tinc temps, a viatjar per la història i els somnis.
Una llarga i càlida abraçada, per a tu Maite i per a la Coia.
Núria

Comentari per Núria Níubó Cabau

He anat seguint aquest fòrum entre impaciència i emoció. En primeríssim lloc donar les gràcies a la Maite Crespo per l’excel•lent ressenya que ha fet de la meva novel•la i per la cura en cada resposta, en cada intervenció. Un luxe, de debò!

En segon lloc agrair-vos, a cadascú de vosaltres, les vostres opinions. Per a mi són molt valuoses, em consta que tots i totes sou grans lectors, lectores; és per això que encara em sento més afalagada.
Pensar que “La princesa de jade” viatja a Canadà per quedar-se al costat de la Shaudin, que l’Aurora ha trenat un poema amb el contingut i la forma de la novel•la, que l’Alba l’està llegint per segona vegada… és un regal que em fa la vida! Gràcies!
Em va agradar molt conèixer a la Montserrat i a l’Anna Mª a Barcelona, a la Núria a Lleida. Tinc pendent una forta abraçada i una dedicatòria a la Sílvia, gràcies per les teves encertades paraules i la teva paciència, amiga.
M’agrada la comparació que fa la Cris: “és un caramel” , em fa feliç saber que ha estat capaç d’ ensucrar-te una mica la vida 😉 Sí, Txell, és un viatge en dues direccions, cap endins, cap en fora… Joan celebro que t’hagi atrapat la referència de “paisatge humà”. L’escriptora Marisa Madieri diu que tant els rostres com els paisatges som “temps quallat” M’agrada aquesta reflexió, hi torno sovint.
A la Glòria, l’Alícia, l’Angels… Bon viatge, amigues. Estic propera!
Una forta abraçada i el meu, més sincer agraïment.

Comentari per Coia Valls

He anat seguint aquest fòrum entre impaciència i emoció.
En primeríssim lloc donar les gràcies a la Maite Crespo per l’excel•lent ressenya que ha fet de la meva novel•la i per la cura en cada resposta, en cada intervenció. Un luxe, de debò!

En segon lloc agrair-vos, a cadascú de vosaltres, les vostres opinions. Són molt valuoses per a mi, em consta que tots i totes sou grans lectors, lectores. És per això que encara em sento més afalagada.

Pensar que “La princesa de jade” viatja a Canadà per quedar-se al costat de la Shaudin, que l’Aurora ha trenat un poema amb el contingut i la forma de la novel•la, que l’Alba l’està llegint per segona vegada… és un regal! Gràcies!

Em va agradar molt conèixer a la Montserrat i a l’Anna Mª a Barcelona, a la Núria a Lleida. Tinc pendent una forta abraçada i una dedicatòria a la Sílvia, gràcies per les teves encertades paraules i la teva paciència, amiga.

M’agrada la comparació que fa la Cris: “és un caramel”, em fa feliç saber que ha estat capaç d’ensucrar-te una mica la vida 😉
Sí, Txell, és un viatge en dues direccions, cap endins, cap en fora…
Joan celebro que t’hagi atrapatla referència de “paisatge humà”. L’escriptora Marisa Madieri diu que tant els rostres com els paisatges som “temps quallat” M’agrada aquesta reflexió, hi torno sovint.
A la Glòria, l’Alícia, l’Angels… Bon viatge, amigues. Estic propera!
Una forta abraçada.

Comentari per coiavalls

Magnífic el llibre,Unaquim, i també, és clar, el teu comentari. Ja heu parlat d’una frase d’aquest fragment genial, però jo vull incloure’l sencer, perquè penso que no té pèrdua:”La tasca d’un mestre és precisament ensenyar a volar, igual que la d’un bon pare. Hi ha camins que ningú pot fer per nosaltres, la solitud és una vella companya amb la que hem d’apendre a conviure. Pren-te el temps que necessitis, ens trobarem a Penjikent. Allí acolliré el nou Tistrya”.
I també m’agradaria destacar aquestes altres frases:”Estimar vol dir deixar anar, mirar per l’altre i no enganxar-nos-hi.Si ho fem, li neguem la possibilitat de volar. Hem de ser generosos amb els afectes.
I viatjar lleugers amb la convicció que res no ens pertany”. Tant de bo sabéssim estimar així, tots plegats. Ens estalviaríem molts dolors.
Felicitats a la Coia i a tu.Una abraçada.
Tresa

Comentari per Tresa

Després de llegir el teu comentari, veig que tens bon ull a l’hora de triar frases amb força càrrega significativa, Tresa.
Per això, vull compartir amb tu una altra de les que m’atrauen, per més d’una raó, i que és aquesta :
“Tots corren perill; però no hi ha sempre, de perill? No el va córrer la seva família a la plàcida Corint, quan encara era un nen? El perill ens acompanya en el nostre viatge personal, com la mort forma part de la vida. Tant fa que anem d’un lloc a un altre o que ens arrelem a la terra que ens ha vist néixer.”
( pàg. 170 )

M’alegra saber ( encara que amb retard, disculpa’m, bonica! ) que t’ha complagut la meva ressenya ( és la primera que he fet! ) i que el llibre t’ha semblat magnífic ( li comentaré a l’autora, tot trametent-li la teva felicitació, és clar! ).

T’envio una abraçada estreta,
Maite / Uq

Comentari per Unaquimera

Gràcies, a les dues!
La veritat és que si la novel·la segueix viva és el resultat de lectors i lectores com vosaltres i això no té preu. Agraeixo la cura en que heu escollit els fragments, el fet de deixar-vos-hi atrapar i fer-los vostres.

Una abraçada ben estreta Teresa, una altra de ben dolça Maite.

Coia.

Comentari per Coia Valls




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: