Associació de Relataires en Català


“Sunset Park”, de Paul Auster
2 Juny 2011, 8:24 AM
Filed under: Club de Lectura Virtual ARC, Curs 2010-2011

Sunset Park, de Paul Auster

Tertulià Crític: Màndalf

 

Hola tuttiquanti, com estem!

 

Vaig escollir el darrer llibre del Paul Auster perquè sempre m’ha encuriosit el que va escrivint ja que casualment vam néixer el mateix dia, encara que ell és tres anys més iaio que jo, eh! L’Auster és de Newark (New Jersey) i jo de la Torre de l’Espanyol (Tarragona). Hi ha més diferències, sobretot en la manera d’escriure, ejem. Bé, deixem-ho aquí.

Com que tots els que hi direu alguna cosa segurament ja us haureu llegit el llibre, és una bajanada dir que el pal de paller de la història és en Miles Heller, un noi de 28 anys traumatitzat per la mort accidental del seu germanastre en la que Miles va ser part implicada quan era adolescent. Però ja ho he dit. Tampoc volia dir que un altre personatge que apuntala el pal és el pare del Miles, en Morris, un tipus molt ben treballat.

 

Parlant del què havíem de parlar, el que m’agrada del llibre és la manera que té l’autor d’entramar la vida dels personatges que va definint, com ho fa en altres obres seves. Crea una xarxa de caràcters i relacions que es van entrelligant com un puzzle i al llarg del relat  van encaixant  d’una manera fantàstica. De quan en quan vas dient “ah, ara entenc allò que explicava abans”. Ho trobo genial, és el que m’ha fet enganxar amb la història, continuar-la endavant amb ganes. A més de l’originalitat dels personatges i de les seves dedicacions (fotògraf de desnonaments, hospital de les coses trencades). M’agradaria preguntar-li (al Paul) la manera que té de treballar. Primer crea la història, després la talla a trossets i finalment la recomposa en un ordre diferent?  No ho sé, però el resultat és preciós.

L’intríngulis de com anirà la història és un altre interès afegit. Mai tens massa  clar com seguirà la cosa. Saps que va parlant dels diferents actors en els següents capítols, però la continuació de la trama és un petit misteri que t’absorbeix.

 

I per dir una cosa que m’emprenya d’ell (de l’Auster) és la constant referència que fa a jugadors de beisbol. Ai coi! És que no coneix el  futbol i el Barça aquest nanu?? En lloc de parlar del Romàrio, Maradona, Cruyff o Messi, s’enrotlla amb noms estranys com l’Herb Score, pobret, que li van donar una pilotada a l’ull, el Lucky Lohrke que va néixer amb un pom de flors al cul, Mark “The Bird” i Donnie Moore, jugadors desgraciadets i malaguanyats, etc.

Us deixo  la reflexió de la frase final “deixarà d’esperar res i viurà només per l’ara, per aquest moment, per aquest moment fugaç, per l’ara que és aquí i que ja no hi és, per l’ara que ja ha marxat per sempre.”

Desitjo que també us hagi agradat i espero les vostres impressions.           

Salut!

Manel – Màndalf

Anuncis

5 comentaris so far
Deixa un comentari

Recollons, Manel! Llegint la frase final, el tal Auster i jo coincidim!!! Però tens raó, som diferents:ell és anglès, va néixer per enlla “la pérfida Albion” i jo sóc un valencianet nascut a Sueca (Ribera Baixa)

Comentari per rnbonet

Ja, ja, ja! Segur que ell no sap fer dibuixos que busquin versets, Ramon. I Sueca no té res que envejar a la pèrfida Albión. Una abraçada.

Comentari per Màndalf

Jo era un fidel lector d’Auster fins que em vaig emprenyar al llegir “La nit de l’oracle”, una novel·la que prometia però que es veia d’una hora lluny que l’home no sabia com cony acabar. “Bogeries de Brooklyn” i “Un home a les fosques” em van confirmar que Auster estava en decadència i em vaig prometre que no llegiria res més d’ell, que la vida és curta i és plena de llibres apassionants. Ara potser faré una excepció, especialment havent llegit aquesta crítica tan divertdia!
Vladimir.

Comentari per Jordi Masó Rahola

Tens raó, Vladi, l’Auster ha fet llibres decebedors. Per sort no me’ls he llegit tots, només els que han tingut bona crítica. Aquest crec que val la pena. Salut!

Comentari per Màndalf

Una cosa puc dir, un cop llegit aquest llibre : m’he reconciliat amb el seu autor, que darrerament em tenia decebuda.

Realment, la trama enganxa l’atenció, i la manté : el plantejament és gairebé una teranyina.

Un dubte em queda, però; a veure si l’excel•lentíssim senyor tertulià crític, o algú altre lector documentat a fons m’ho pot aclarir : què és “un bob”???
Ho dic per l’Ellen, o millor dit per la nova Ellen que “es va tallar els cabells llargs i grenyuts i es va fer un bob a l’estil dels anys vint” (pàgina 238) Dedueixo el més bàsic per context, però em manquen detalls… ;-)))

Apa, abraçades caloroses,
Maite / Uq

Comentari per Unaquimera




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: