Associació de Relataires en Català


POEMACTE
23 febrer 2011, 1:00 PM
Filed under: Kosmopolis 2011 - POEMACTE, Recitals

Anuncis
Comentaris tancats a POEMACTE


POEMACTE: funcionament
23 febrer 2011, 12:59 PM
Filed under: Comunicats, Kosmopolis 2011 - POEMACTE, Recitals

  

  • Què és el POEMACTE (performance poètica)

 

El Poemacte, activitat programada dins l’edició del KOSMOPOLIS’11, és una trobada participativa i oberta a tothom dedicada a la poesia. Se situa en la línia de les ja conegudes performances col·lectives que darrerament s’han convocat a diversos indrets mitjançant la xarxa social. En aquest cas és una performance poètica.

Consisteix a dur a terme la lectura de poemes per part de rapsodes no professionals; una lectura que es farà de forma simultània (tothom alhora) mentre hom camina pel lloc de trobada, tot aconseguint un murmuri poètic, un instant de calma enmig de la ciutat gràcies a la participació espontània dels rapsodes que cada dia caminen pels nostres carrers.

  • Data del POEMACTE

 

Dissabte 26 de març de 2011, a les 18.30 hores, al Pati Kosmopolis (pati del CCCB)

  • Organització del POEMACTE

 

1. Hi pot participar tothom que vulgui convertir la poesia en una manifestació espontània de literatura al mig de la ciutat.

2. Trobada el dia i hora assenyalats en el lloc indicat pels organitzadors.

3. Els organitzadors lliuraran a cada persona que vulgui participar un full amb un poema imprès.

4. En iniciar-se el POEMACTE cadascú llegirà amb veu suau, com en un murmuri, el poema que li ha tocat, mentre camina pausadament pel lloc de trobada, deambulant sense destí.

5. En acabar la lectura del poema el participant alçarà el braç amb el full a la mà, sense dir res.

6. Quan dos participants es trobin prop l’un de l’altre amb el braç alçat (senyal que hom ha acabat amb la lectura-murmuri d’aquell poema), faran intercanvi de fulls i continuaran amb la performance tot llegint el poema del nou full. I així fins al final de l’acte.

  • Tempo del POEMACTE

 

El POEMACTE durarà 20 minuts, repartits de la següent manera:

2 minuts: lectura d’un poema d’un/a autor/a conegut/da (lectura individual per un sol rapsode)

7 minuts: lectura–murmuri (lectura col·lectiva)

2 minuts: lectura d’un poema d’un/a autor/a conegut/da (lectura individual per un sol rapsode)

7 minuts: lectura–murmuri (lectura col·lectiva)

2 minuts: lectura d’un poema d’un/a autor/a conegut/da (lectura individual per un sol rapsode)

 

 Junta de l’ARC

 

 



Noves bases del “Concurs ARC-Catarsi 2011. Relats de ciència-ficció, fantasia i terror” (vàlides a partir de març de 2011, inclòs)
18 febrer 2011, 7:14 PM
Filed under: Concursos

 

Nota informativa: Aquestes bases tenen vigència a partir del mes de març de 2011 (inclòs), i substitueixen les que es van publicar el desembre de 2010.

 

Bases del

“Concurs ARC–Catarsi 2011. Relats de ciència-ficció, fantasia i terror”

Descripció:

T’agrada escriure relats farcits de fantasia i imaginació? Prefereixes que les teves paraules agafin un traç terrorífic i facin encongir de por els teus lectors? O potser ets de les persones que gaudeixen creant altres móns de ficció?

Fantasia, terror i ciència-ficció: si algun d’aquests gèneres, o tots tres alhora, t’atrauen, aquest és el teu concurs literari. Participa-hi!

Data Inici: 01/01/2011

Data Final: 31/12/2011

Bases:

1. Poden participar en el “Concurs ARC-Catarsi 2011. Relats de ciència-ficció, fantasia i terror” obres de narrativa inèdites i escrites en català.

2. La temàtica dels relats vindrà determinada mensualment segons el tema genèric “Apocalipsi”, i els subtemes mensuals els anirem indicant cada dos mesos a través del següent quadre resum:

Gener Un nou món
Febrer Metamorfosi
Març Prémer el botó vermell
Abril Catàstrofe natural
Maig  La Màquina del Judici Final
Juny  Fabulari
Juliol  Pandèmies
Agost  Escalfament global
Setembre  Invasions
Octubre  Genocidi
Novembre  Refredament global
Desembre  Déus

3. El concurs és obert a persones sòcies i no sòcies de l’ARC (no hi ha limitació d’edat).

4. Els i les participants hauran d’enviar el relat a l’adreça de correu electrònic ARC.Catarsi@gmail.com

     En el cos del missatge només hauran d’indicar que participen al concurs i detallar les dades corresponents a l’obra (títol i nom de l’autor/a). El relat s’enviarà com a document annex al missatge, i en cap cas ha de dur anotacions que puguin servir per identificar-ne l’autoria.

5. Es pot participar en la convocatòria de cada mes, però només amb un sol relat mensual.

6. Les obres presentades hauran de tenir una extensió màxima de 6.000 paraules. Els relats que no compleixin aquesta condició seran desqualificats.

7. Les persones autores de les obres presentades es comprometen a no retirar-les abans de fer-se públic, mensualment, el veredicte del Jurat, ni de forma definitiva ni per fer-ne correccions, reduccions o ampliacions. Si la seva obra no ha resultat seleccionada quedaran exemptes d’aquesta clàusula.

8. Cada mes hi haurà 3 finalistes, els quals seran oportunament avisats dins el termini dels dos mesos següents, i del total de finalistes anuals el Jurat decidirà quin és el guanyador de la present edició del concurs.

9. El premi per al guanyador final consistirà en una dotació econòmica de 100,00 euros i el seu relat es publicarà, juntament amb 11 relats més seleccionats, en un número especial de la revista Catarsi, que apareixerà per Sant Jordi de 2012. En cas que el Jurat consideri que no hi ha prou qualitat o que el nombre d’obres presentades és insuficient, podrà declarar desert el premi. Així mateix, en cas que el Jurat ho consideri oportú, es reserva el dret de publicar els relats seleccionats en dos números especials de la revista Catarsi (en funció de l’extensió).

10. El veredicte final, que serà inapel·lable, es farà públic durant el mes de març de 2012.

11. La composició del Jurat serà mixta, formada a parts iguales per membres de l’ARC i membres de la revista Catarsi.

12. El Jurat es reserva el dret a interpretar aquestes bases en cas de dubte, així com a decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

13. La presentació dels originals pressuposa l’acceptació de les bases, així com dels drets i de les obligacions que se’n deriven.

 

Barcelona, març de 2011

[Consultar les bases completes a la web de l’Associació de Relataires en Català o de la Revista Catarsi]



Quota anual d’ARC (2011)
5 febrer 2011, 12:41 PM
Filed under: Quota Anual d'ARC (2011)

Els socis podeu ingressar la quota anual de l’ARC en qualsevol d’aquests dos números de compte:

  • Caixa Laietana: 2042 – 0062 – 19 – 3300012537

  • La Caixa: 2100 – 1403 – 62 – 0100366771

Recordeu que la quota per l’any 2011 és de 30€ pels adults i de 20€ pels menors de 25 anys.

A tenir en compte si feu una transferència bancària:

  • Indiqueu en el concepte: NOM DE L’ASSOCIAT / ADA i la paraula “QUOTA”.

  • El termini de pagament és fins el 15 de Febrer de 2011 en el cas de les transferències.

Qui vulgui que se li cobri el rebut al seu banc o caixa, que ho fagi saber a l’ARC a través del seu correu electrònic: associacio.relataires@gmail.com o de qualsevol altre mitjà. Termini: 5 de Febrer de 2011. Els rebuts es cobraran entre el 10 i el 15 de Febrer.

Per qualsevol dubte consulteu-nos en el nostre correu electrònic. Gràcies per ser-hi.



Els infinits, de John Banville
4 febrer 2011, 2:56 PM
Filed under: Club de Lectura Virtual ARC, Curs 2010-2011, Recitals

 

 

 
Els infinits, de John Banville
Tertulià Crític: Vladimir

 

 

Començaré amb una confessió: sóc un lector compulsiu. Quan descobreixo un autor que m’agrada no em tranquil·litzo fins que no he llegit –i gaudit– tots –absolutament tots!– els seus llibres. Em va passar de molt jovenet amb Cortázar, Calders, Borges, Bradbury i Highsmith. De més gran amb Nabokov, Kafka, Arreola i Bernhard. I entre els escriptors vius, segueixo obsessivament cada llibre que publiquen Marías, Echenoz, Ishiguro, Monzó, Wolff, Fernández Cubas i, molt especiament, l’irlandès John Banville.

 

De Banville vaig començar llegint “Imposturas” (Vila-Matas el recomanava en un suplement cultural) i des de llavors m’he empassat –hauria de dir “degustat” que queda més fi?– totes les seves obres, incloses les tres novel·les negres que darrerament ha signat amb el pseudònim Benjamin Black (i que també us recomano vivament). No us estranyarà que esperés amb candeletes la seva última novel·la, “Els infinits”.

 

Què té Banville que fa els seus llibres tan fascinants? Sobretot una prosa curosa, treballada, en la qual cada paraula compta; una prosa de gran volada poètica, plena d’imatges inspirades; i tot regat amb dosis generoses d’ironia. Sobre els arguments cal tenir present que Banville ha declarat sovint que “l’estil va al davant, i la trama darrere, fent llargues gambades”. Tot i així, “Els infinits” presenta una estampa familiar prometedora: un matemàtic il·lustre en coma, una esposa aficionada a la beguda, una filla desequilibrada, un fill que ve de visita amb la Helen, la seva bellíssima esposa. L’acció té lloc a la casa de camp dels Godley durant un sol dia. Al voltant del matemàtic moribund es mourà la família, els servents i alguns visitants fantasmagòrics.

 

Però el principal encert de la novel·la és el punt de vista, un narrador omniscient com mai no n’haureu trobat cap altre: el Déu Hermes! Per tant, venint d’un Déu no ens ha de sorprendre l’omnisciència absoluta que presideix la veu narradora: tan aviat seguim la història des del punt de vista del fill, com des de la perspectiva del propi matemàtic inconscient (inconscient però amb capacitat de raciocini), fins i tot a través dels ulls de Rex, el gos de la casa! En ocasions els propis déus intervenen en els conflictes de la família Godley, perquè paral·lelament a l’activitat dels mortals, el lector seguirà les evolucions dels immortals: Zeus, trapella, perseguirà la Helen, i Hermes embolicarà la troca amb alguns dels servents. Un embolcall lleuger, proper a estones a un vodevil, que no defuig tractar temes profunds i “seriosos” (no oblidem que, al capdavall, el protagonista és a punt d’anar-se’n a l’altre barri!): la inevitabilitat de la mort, la insignificança d’una vida humana, la memòria, l’oblit.

 

No em puc estar de citar tres frases que vaig subratllar (el problema amb Banville és que si el lector és aficionat a subratllar les frases brillants, els llibres acaben guixats de principi a fi!): “El doll blanc del reactor d’un avió a les altures obre la cremallera del cel pel mig” (una inspirada imatge poètica); “el secret de la supervivència és una imaginació deficient. La incapacitat dels mortals per imaginar les coses com veritablement són és allò que els permet de viure” (una reflexió lúcida que més tard el personatge argumentarà): “té la closca pelada, envoltada d’una corona de llorers de rínxols brillants i negres, una cara gens saludable, bulbosa, blanca com un plat, i un nas com un dit petit trencat; les mans, grassones i infantils, sembla que estiguin entaforades com taps de suro als extrems dels braços grassos” (una descripció imaginativa, que defuig el lloc comú).

Jordi Masó